Sincerament, no
m’ho he llegit però he escoltat moltes vegades el consell de que m’ho compri i
reflexioni sobre el que diu el psicòleg humanista Wayne Dyer. El llibre es diu Les
teves zones erronies i una explicació sobre que va és aquesta: “Tens la
sensació que el dia a dia et supera? Et sents aclaparat pel sentiment de culpa?
Estàs profundament preocupat i paralitzat perquè no trobes la manera de
deslliurar-te de tots els compromisos que has anat adquirint al llarg dels
anys? Si creus que estàs perdent el control de les teves emocions, i ets
d’aquells que passa més temps preocupat pel què pensaran els altres que
lluitant per aconseguir tot allò que vols i necessites per ser feliç, no
tinguis cap dubte que tens “zones errònies”. A Les teves zones errònies, l’obra
més llegida i reconeguda dins del seu gènere, hi trobaràs tots els elements
necessaris per identificar aquestes zones en tu mateix, saber què signifiquen i
poder-hi trobar solucions. Acceptar que la causa del teu malestar es troba dins
teu és el primer pas per posar-hi remei. No pots tancar-te la porta a la
possibilitat de ser feliç.”
No tenim temps per res, i lo més preocupant és que ens perdem molt en el camí. Ens pregunta un amic, com estàs? i contestem, bé per compromís. En el fons sabem que no afegim res més per no molestar, perquè segur que ha de fer coses més importants que escoltar-me. Ens hem acostumat molt a aquesta creença i això sens dubte ens deshumanitza cada vegada més. Comparteixo un article molt interessant de Omid Safi i traduit en la web Al gluten buena cara, i que es titula La enfermedad de estar ocupado.
Crec que tothom
estarà d’acord en que ens hem de rodejar de persones que ens aporten felicitat i intentar “eliminar” de la nostra vida a aquelles
persones toxiques que tenen como a objectiu treure’t tota l’energía. Hem d’aprendre a detectar
quines persones del nostre voltant son d’un grup o de l’altre. Comparteixo un
article que va sortir a El periódico i escrit pel psicòleg Tomás Navarro
titulat Gente tóxica.
Em va agradar
molt aquest llibre!!!. George Escribano, psicoterapeuta i analista transaccional
juntament amb l’Álex Rovira ens mostren a "El
benefici" de manera amena i didàctica com una persona que ha perdut la fe
en el futur de la seva empresa pot crear benestar al seu voltant, rellançar als
seus empleats i reconquerir els seus anhels basant-se en les innovadores
teories de la Psicosocioeconomía, que s'exposen al final de l'obra. És un
llibre imprescindible per aprendre a gestionar la qualitat des de la
consciència i des de la comprensió de la nostra personalitat, que ens ajudarà a
crear el veritable benefici.
Us deixo l'explicació de la trama: Victor, director
general d'Innova Business Corporation, esta a punt de prendre una decisio
important. Desmotivat pel clima de crispació que viu diariament a la feina,
tecleja el text de la seva dimissio. Gracies al correu electronic d'una tal
Ariadna i a la correspondencia que intercanvien, Victor entreveu la sortida al
laberint. L'empresa esta malalta i ell te a les mans la clau per
sanar-la.
Ens agrada
contínuament publicar les nostres cosetes personals a les xarxes socials amb
l'objectiu en molts casos d'obtenir un bon nombre de "likes". El
nostre sopar amb els amics, el nostre nou pentinat ... fins als nostres
pensaments particulars del dia a dia sobre el que pasa a la nostra societat
passen per les xarxes. És la nova manera de comunicació que hi ha en el nostre
món. Si volem portar les regnes de la nostra vida hem de saber posar límits a
aquestes xarxes socials per no ser esclaus d'elles i per no estar més pendents
dels "likes" que de la persona que tens al davant. Comparteixo un article de Francesc Miralles
titulat Infelicidad digital publicat a El País.
No
serà la primera vegada que s'escolta això que el meu cap té un caràcter molt
fort i quan les coses no surten bé em fot un bronca a la qual només queda
acceptar-la i aguantar-se. Sol anar acompanyada d'aquelles frases com: "No
et paguem per pensar", "Qui li ha donat permís per fer això?" o
aquesta de "agraeixi que com està la cosa té feina".
M’agrada l’Ismael
Clark. No és molt conegut! Crec que li falta molt poc per trionfar en el món de
la música. Algunes vegades em poso a escoltar-lo i em carrega les piles. Ah! És
de Sant Boi i a sobre nebot d’uns bons amics meus, i per cert el dia 2 de maig toca a
un lloc no molt lluny de vosaltres… a Cal Ninyo. No us el perdeu!!!