En el mundo del coaching es un libro de cabecera. Timothy Gallwey nos habla de las dudas y el miedo que nos detiene cuando queremos hacer algo. Habla del
tenis pero aplicable a cualquier faceta de la vida. Muy recomendable. Comparto
una explicación…”Muchas veces somos nuestro peor enemigo. No es el adversario
externo el que nos derrota sino nuestras propias dudas, nuestro propio miedo y
nuestra falta de concentración. El Juego Interior del Tenis nos muestra la
forma de superar estos obstáculos y de lograr un óptimo desempeño. Este libro
está basado en el tenis, pero sus principios pueden aplicarse a cualquier tipo
de actividad. Si practicas el tenis te enseñará a mejorar tu juego, a aprender
con más rapidez y eficacia y a confiar más en la sabiduría natural de tu
cuerpo. Si no lo practicas, te ayudará a desarrollar ciertas habilidades que te
servirán para tener éxito en cualquier tipo de juego o en cualquier campo de
actividad.
A l'anterior article del dilluns passat, parlavem de preguntes
interessants que un es podia formular. Ara toca llegir frases que en un moment
donat ens poden inspirar. Hi han moltes, i he fet un recopilatori que aniràn
directament al nostre apartat deFrases.
Quina t'agrada més? Ja saps, si tens alguna ...comparteix!!!
Fa uns dies el Robert López ens convidava a veure un
vídeo del Manel Muntada en el que parla i profunditza sobre el tema de l’art de
la conversa! Molt interessant!! Gràcies Robert!
Us desitjo un molt bon dia amb molt bones converses!
En el món del coaching ja sabeu
que els passos principals són saber quin objectiu vol complir el coachee o
client i després començar amb l'art d'escoltar, preguntar (aquestes preguntes
anomenades poderoses en el "mundillo" del coach) perquè el client
aconsegueixi el seu objectiu amb les seves pròpies solucions. Sembla fàcil, no?
Jo crec que hi han preguntes que et toquen i que mai t'havies plantejat.
M’agrada el Mario Alonso Puig. Té una
manera d’explicar les coses que fa que sigui fàcil pel qui l’escolta. Aquest
llibre que us recomano avui és un exemple. Parla de diferents claus que ajuden
a ser optimista. Us deixo un resum: “El Cociente agallas, de Mario Alonso Puig,
autor de otras obras de autoayuda como Reinventarse o Vivir es un asunto
urgente, es una amena indagación que nos pone al día de los últimos
descubrimientos científicos que demuestran que con fe, esfuerzo y voluntad
podemos, a cualquier edad, entrenar nuestro cerebro para aprender a ser
optimistas, a minimizar los fracasos y a alcanzar el éxito. Algo para lo que
resulta muy conveniente familiarizarnos con este manual que ayuda a acrecentar
nuestro potencial y a emprender nuevas iniciativas venciendo los temores que
nos frenan. El Cociente agallas ha sido galardonado con el Premio Espasa de
Ensayo de 2013. Llegar a ser feliz es la
meta que persigue todo ser humano. Para ello, la mayoría de las veces, es
necesario cambiar aspectos profundos de nuestra vida. Ello implica salir de
nuestra zona de confort, aquello que nos es conocido y familiar, para
adentrarnos a explorar un nuevo territorio, el de nuestro auténtico potencial.”
M'agrada el
títol de l'article i és que és així. Ens preocupem molt per canviar coses que
no podem canviar, simplement perquè no depèn de nosaltres i ens despreocupem
del que si podem canviar, i no ens donem compte en el durant, que si canviem
nosaltres la resta, que és tot el que ens envolta , té possibilitats de
canviar. Si no ho fem així, simplement és impossible. Comparteixo un article de
Francesc Miralles aparegut al diari El País fa uns dies i que titula Si tú cambias, todo cambia.
La seva manera
de parlar amb aquest punt de sentit de l’humor m’agrada. És el Carles Capdevila
i ens parla de l’educació dels nostres fills i filles. Molt recomenable per
gaudir d’una bona estona! Molta força Carles!!!
No és la primera
vegada que escolto a algun pare o mare allò que el seu fill no té cap motivació
per res, i és quan es comencen a preguntar això de què hauré fet jo per
merèixer això ?. Ens plantegem que l'educació que ha rebut és la millor, que
hem posat tot el millor de nosaltres perquè puguin "tenir un bon
futur", però tot i així ens trobem a aquests xavals que els costa adoptar
responsabilitats i als que els hi falta tenir aquesta iniciativa necessària per
voler fer allò que volen.
Aquesta setmana toca una cançó de la
JJ Heller recomenada per la companya Silvia García i que com diu ella “aporta bon rotllo i a més és molt inspiradora.
Va de compartir, és una cançó romàntica per a dos, però a mi m'inspira en què
realment el que compartim amb els altres ens canvia, ens transforma com a
persones...”. Penso igual! Gràcies Silvia!!!
Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".