Contes per pensar

De vegades un conte serveix per veure des de la metáfora en que ens passa. Aquesta setmana recomano aquests conjunt de contes que ajuden a reflexionar sobre el comportament de l’esser humà en diferents situacions de la vida quotidiana. Allà va l’explicació: Tras llevarnos de la mano por los senderos mágicos de los cuentos ancestrales de Déjame que tecuente, Jorge Bucay nos ofrece ahora estas historias, fruto de su propia inventiva. Su objetivo es crear un vínculo con el lector en el que el cuento se convierta en un lazo único con el escritor. Bucay ante todo hace una apología de la solidez y la fiabilidad de la indiscutible mirada del sentido común.

Només cal atrevir-se

No és cap secret. Crec que tenim tots i totes el convenciment que ens sentiríem més lliures sent un mateix, i per això sense dubte necessitem fer allò que ens omple i saber dir no a allò que no ens aporta res. No obstant això, aquest saber dir no en tots els àmbits en què ens movem quan hi ha alguna cosa que no ens interessa, ens costa horrors. Comparteixo un article del psicòleg Xavier Guix publicat a La Vanguardia i titulat Sólo hay que atreverse.

Estimar i perdre

Un "anònim" ens deia en l'anterior entrada musical una frase d'una cançó "Es mejor querer y después perder que nunca haber querido"... Buscant, buscant l'he trobat...

Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".

Bon cap de setmana!!!!!!!!

Busca problemes o prefereix trobar solucions?

Partim de la idea de que els conflictes existeissen. No els podem evitar! Podem tenir conflictes als nostres departaments o també amb la nostra parella, per posar un exemple. Som persones i per tant és inevitable. La clau està en com ho gestionem. Liderar-se a un mateix implica molt de gestionar-se les emocions i tenir aquesta empatia necessària en els conflictes. Us deixo un article del Raimón Samsó titulat ¿Busca problemas o prefiere encontrar soluciones? i publicat en El País.

¡Què tal, si delirem una estoneta!

I ja posats en aquest homenatge que fem a l’Eduardo Galeano aquesta setmana, estaría bé recordar una intervenció maravellosa que va fer al programa Singulars amb el Barberà…Espero que us agradi! 

Us desitjo un molt bon dia amb alguna deliració!!!!

Mujeres. Eduardo Galeano

Fa uns dies que va marxar l'Eduardo Galeano! i a un dels últims llibres parla del lideratge de les dones. Aquesta mateixa setmana ha arribat a les llibreries una antologia amb una selecció dels contes i relats dedicats a personatges femenins. Us deixo l'explicació... "En esta antología, Galeano cuenta la intensidad de personajes femeninos atravesados por el peso de una causa, como Rosa Luxemburgo o Rigoberta Menchú; por su propia hermosura o talento, como Marilyn Monroe o Rita Hayworth, Camille Claudel o Josephine Baker. Pero también cuenta las hazañas colectivas de mujeres anónimas: las que lucharon en la Comuna de París, las guerreras de la revolución mexicana, las que –en un prostíbulo de la Patagonia argentina– se negaron a atender a los Soldados que habían reprimido a los obreros."

Si voleu viure més anys, passeu menys temps sols

Crec que només sap el que és la soledat aquell que l'ha patit, i és que com a persones que som necessitem tenir vincles amb els altres. No obstant això, quan passem un mal moment ens tanquem en nosaltres mateixos i no sabem sortir. Depèn de nosaltres mateixos superar els moments de soledat i també molt d'aquestes persones que ens estiemen per continuar endavant. Comparteixo, aquesta vegada un article d’investigació sobre el tema de la soledat publicat a La Vanguardia i titulat Si quieren vivir más años, pasen menos tiempo solos.

Color esperança

I diu la cançó "Saber que se puede, querer que se pueda, quitarse los miedos sacarlos afuera y pintarse la cara color esperanza. Entrar al futuro con el corazón..." M'agrada... I a tu?

Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".

Bon cap de setmana!!!!!!!!

Pròxima estació: Lideratge d'un mateix

Ep!!! Aviat ens veurem de nou! Recordeu que comencen els tallers de Lideratge d'un mateix. S'han modificat una mica les dates. Les dates seràn finalment el 17, 21, 24, 28 d'abril i també el 8 de maig...!

Ens coneixem prou bé? Liderar-se a un mateix significa estar bé amb si mateix per lluitar per lo que et proposis, i també facilita tenir les habilitats per dirigir i entrenar a les persones del teu equip, amb l’objectiu d'aconseguir alguna meta o desenvolupar habilitats específiques...

Fins aviat!!!

Així et canvia la vida si passes un mes sencer sense queixar-te

Ja sabeu! Sembla que estem en la cultura de la queixa. Quan alguna cosa ens surt malament o tan bé com voldríem, preferim externalitzar culpes sense parar a pensar en la responsabilitat que tenim davant el problema. Comparteixo una article publicat a El País titulat Así te cambia la vida si pasas un mes entero sin quejarte que parla d'una proposta que es va plantejar fa uns mesos. Ens ho plantegem tots i totes!!!

Aprendre a no jutjar

És molt atrevit jutjar a la gent, i tenim la mala costum de fer-ho encara sense conèixer a les persones de les que fem un judici de valor. Sens dubte, ens estalviariem molt!!!

Us desitjo un molt bon dia sense jutjar a la gent!!!!

Els cinc manaments per tenir una vida plena

Recordeu el que deia Joan Garriga sobre aquelles coses que lamentem no haver fet en vida quan estem a punt de morir. Interessant el que deia! Es basava en el testimoni de l'infermera australiana Bronnie Ware que va treballar amb persones que estaven en la fase terminal de la seva vida. El llibre que va fer es diu Los cinco mandamientos para tener una vida plena. Un resum?

"En el momento de tu muerte, ¿te lamentaras amargamente por lo que pudo haber sido y nunca fue o celebraras haber llevado una vida plena y satisfactoria? Bronnie Ware ha conocido muchos trabajos, pero solo uno de ellos le cambió la vida de verdad. Tras dedicarse a ofrecer cuidados paliativos a pacientes terminales sintió que , por primera vez, había recibido mucho mas de lo que jamas podría dar. Recopilando cuidadosamente las lecciones de sabiduría y sentido común que las personas a las que cuidaba le contaban en sus últimos momentos, inicio un blog que recibió mas de tres millones de visitas en su primer año. De la creciente demanda de un libro que plasmara su historia personal surgió esta obra, en la que la autora nos transmite la experiencia de los que echan la vista atrás al final de su vida y nos explica como evitar esos remordimientos universales de los que parece que solo somos conscientes cuando es demasiado tarde para evitarlos."