Por a perdre's alguna cosa

Anem de pressa a tot arreu i tenim la sensació de no tenir temps per a res. Patim constantment i no ens adonem que algunes de les coses que fem no tenen cap sentit en la nostra vida, i no obstant això ens perdem allò que des de la reflexió sí que li hauríem de dedicar temps. És la societat de la immediatesa i el superflu.Comparteixo un article de l’amiga Jenny Moix publicat a El País i titulat Miedo a perderse algo.

Llàgrimes en el cel

Quina setmana portem, eh! L’accident de l’avió de Germanwings ha coincidit amb la conferència del Joan Garriga! Em quedo amb el saber conviure en les situacions de guanys i també amb les de perdues. Ja sabeu! amb la porta de l’esquerra i…també amb la de la dreta.  I tot això m’ha fet recordar una cançó de l’Eric Clapton que dedica al seu fill que va morir …!

Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".

Bon cap de setmana!!!!!!!!

Admiració

És bo admirar a algú de manera sana. Els motius poden ser diversos i cadascun sabrà aquest perquè. Poden servir de referents als quals poder modelar, perquè segurament es distingeixen per tenir alguna qualitat que nosaltres no tenim. No obstant això, normalment caiem en aquesta admiració dirigida a persones que destaquen per la seva intel·ligència o perquè han aconseguit l'èxit professional. L’ideal seria modelar a aquelles persones del nostre entorn i no pel que tenen o fan sinó per les seves qualitats admirables del ser.

Necessitat de discutir

Hi ha gent que té una gran necessitat de discutir per qualsevol tema. No caiguis en el parany! Hem d'aprendre a relativitzar les coses ...

Us desitjo un molt bon dia sense discussions nocives!!!

Escola de felicitat

Continuant amb la meva recerca de receptes que donen la felicitat em trobo amb aquet llibre del Rafael Santandreu. És un recopilatori de receptes. Us deixo un resum: “Pocas veces se tiene la oportunidad de conocer a los sabios más grandes del mundo y de preguntarles cómo se puede ser feliz. Sin embargo, como redactor jefe de la revista Mente Sana, el psicólogo y divulgador Rafael Santandreu consiguió entrevistar a diez de las autoridades internacionales más respetadas en el campo de la felicidad humana. Junto con ejemplos y anécdotas, consejos prácticos al alcance de cualquiera y un glosario de terminología imprescindible, Santandreu sintetiza las razones del bienestar humano: desde las estríctamente neuronales hasta las más trascendentales, todas vienen avaladas por nombres reconocidos como los de Marinoff, Honoré, Cyrulnik, Punset, Marina o Weil, entre otros.”

Més enllà del posseir

Ser o tenir? Abocats estem en la societat en què vivim a buscar el tenir més. Ens agrada presumir del que posseïm sense pensar més enllà. Potser per que no ens hem plantejat qui som o perquè "no tenim temps per a això", però segur que no és una reflexió inútil plantejar-nos de tant en tant quins són els valors que ens mouen en aquesta vida. Segur que la nostra vida tindria molt més sentit.

Fills d'un mateix deu

M'agrada aquest tipus! El ritme que posa a les seves cançons em fa moure!!!!

Gràcies a tots i totes per fer del blog, el vostre blog! Esperem les vostres eleccions de cançons "emocionals".

Bon cap de setmana!!!!!!!!

No et perdis el respecte a tu mateix

Uns per excés i altres per defecte! Uns s'estimen molt i tenen un ego que supera totes les barreres. Són aquells que creuen que tot ho fan bé i no veuen més enllà del seu nas. No obstant això, també et trobes llastimosament amb altres que tenen mancances en l'autoestima. Són els que es deixen portar pels altres, els que sempre pensen que han actuat malament i deuen disculpes a tot aquell que té per davant.

Mai és tard per aprendre a acceptar-nos

Hem de començar ja a estimar-nos algo més!!!

Us desitjo un molt bon dia amb autoestima!!!!

La clau de la bona vida

Continuant amb el Joan Garriga, aquesta setmana toca un altre llibre d'ell. Precisament sobre aquest llibre anirà la conferència. Ja sabeu, si teniu preguntes a plantejar-li, en aquest foro també és el foro per poder posar-les. Un resum de "La llave de la buena vida"?

"El mayor regalo que le hacemos a un hijo es, sin duda, entregarle su propia vida. A lo largo de ella, disfrutará de muchos momentos de crecimiento, expansión y felicidad, pero también sufrirá otros de pérdida, recogimiento y dolor. En el relato que abre este libro, unos padres deciden regalarle a su hijo, al cumplir los dieciocho años, una llave de tres dientes para ayudarle a abrir las distintas puertas que se irán mostrando ante sí. A partir del relato, Joan Garriga toma posición y habla desde su amplia experiencia como terapeuta en un texto que nos ilumina en el intento de vivir plenamente en un mundo cada vez más complejo. Los tres dientes de la llave son los tres recursos a los que debemos acudir siempre, sea cual sea la situación, y son la verdad, la valentía y la conciencia. Es decir, el ser uno mismo, el coraje para perseverar ante los contratiempos y el mantenerse despierto a la propia existencia y lo que nos rodea. Si usamos esta llave, alcanzaremos la buena vida, que no es otra cosa que ser capaces de tomar y soltar con alegría aquello que la vida tiene reservado para nosotros, o, lo que es lo mismo, «saber ganar sin perderse a uno mismo y saber perder ganándose a uno mismo»."

Parlant amb Joan Garriga

Aviat estarà amb nosaltres! Ja ho sabeu! Serà el 25 de març, i estarà el psicòleg Joan Garriga! Crec que ja us he dit que ho recomano! És un tipus que el vaig tenir com a mestre de constelacions familiars i que et fa reflexionar sobre coses que en el dia a dia ens costa posar-nos! No et deixa indiferent! Estem a la recerca continuament d'aquella felicitat que ens dongui plaer per la vida que portem. En Joan Garriga ens pot donar claus, i ja des d'aquí us convido a pensar en preguntes per poder formular al Joan. A ell li agrada que li facin preguntes i en aquest post podeu deixar totes les dubtes o preguntes que li podem formular. L'últim llibre que va fer, va ser "La clau de la bona vida" i sobre això anirà la nostra conferència.  Però qui és el Joan Garriga?